Maïs (nom artístic de Marisa Jorba Nadal) és una destacada escultora i artista plàstica catalana nascuda a Barcelona l'any 1959. Amb una trajectòria caracteritzada per l'experimentació amb la matèria i per una evolució constant cap a la instal·lació, la seva feina s'ha convertit en un referent de reflexió poètica, introspectiva i de compromís social. Actualment té el seu taller a Barcelona.
Formació i inicis artístics
Maïs es va formar a la Llotja, Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, on es va iniciar en la tècnica de l'esmalt. Més endavant, va ampliar els seus coneixements a l'Escola Industrial (soldadura), a l'Escola Massana (gravat i litografia) i al Centre d'Art La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor. La resta de tècniques les va desenvolupar de manera autodidacta per adaptar els materials a les seves necessitats conceptuals.
Un punt de inflexió en la seva trajectòria va tenir lloc l'any 1985, quan el pintor Modest Cuixart la va convidar a participar en una exposició conjunta amb el ceramista Carles Sala. En aquesta mostra, Maïs va aportar una visió innovadora aplicant volum a l'esmalt. A partir d'aquell moment, l'artista va ampliar el seu llenguatge incorporant el ferro, la fusta, el bronze, la pedra, el dibuix i la instal·lació. Entre les seves influències destaquen el minimalisme, l'expressionisme de Munch o Bacon i el món personal de Louise Bourgeois.
Projectes destacats
Al llarg de la seva carrera, Maïs ha desenvolupat diversos projectes conceptuals i d'investigació artística amb una fort caràcter social i reflexiu:
- El crit del silenci (1996): Exploració escultòrica entorn de l'angoixa i la condició humana.
- Larves (1999): Projecte centrat en les formes orgàniques, la maternitat i la recerca de refugi.
- Cambres Secretes (2003-2004): Treball escultòric format per caixes i espais d'introspecció poètica.
- Esquartejada / Esquarterades (2010–2020): Projecte de reflexió i denúncia sobre la violència de gènere, la por i la mort, realitzat primerament al Brasil i reprès posteriorment al Terracotta Museu de la Bisbal d'Empordà en col·laboració amb dones ceramistes de la comarca.
- Mar de pedres (2018-2019): Conjunt d'escultures en pedra, bronze, ferro i gravats que simbolitzen el concepte de navegació i els esculls de la vida.
- Deliri i il·lusió / Creuar el carrer (2020-2021): Sèrie d'obres i instal·lacions sobre les emocions i vivències en el context de la pandèmia.
Exposicions i projecció internacional
Des de la seva primera exposició individual a la Galeria Àmbit de Barcelona el 1986, la seva obra s'ha presentat en nombrosos espais i institucions. Ha residit i treballat a ciutats com Nova York, Houston, Califòrnia, París, Berlín o Dublín, i ha exposat a països com els Estats Units, França, Suïssa, el Brasil, Andorra, Romania, Alemanya, Turquia, Egipte i el Japó.
Entre les seves exposicions més destacades hi ha les realitzades al Museu d'Art Modern de Tarragona, el Monestir de Sant Cugat, el Palais le Verdurier a Llemotges, el Grand Palais de París, el Museo de Arte Contemporânea Dragão do Mar a Fortaleza (Brasil), el foyer del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i la Fundació Cuixart a Palafrugell (de maïs a MOdest, 2025).
Compromís i reconeixements
La visibilització de la dona, la maternitat, la sexualitat, la solitud i la lluita contra la violència masclista són eixos fonamentals en la seva feina.
A més de tenir escultura pública al Jardí d'Escultures del FC Barcelona, a Ordino (Andorra) o a la Mariposa Arts Foundation de Nova Orleans, ha rebut distincions com el Premi Brossart d'Escultura en Ferro (2001), el Premi Honorífic de la II Biennal d'Escultura de Valldoreix (2018), diverses beques de l'Institut Ramon Llull i el suport de la UNESCO en projectes internacionals Art Camp.